 |
| Font: CC |
El cinema forma part de la nostra cultura, però no som conscients de fins a quin punt el llenguatge audiovisual interfereix amb la nostra manera de vida. Els missatges subliminars que llança contínuament són fruit de les constants investigacions de mercat que es realitzen, ara cada vegada més, en línia.
Per això, com comentàvem a l'entrada de la síndrome de la barrufeta, sorgeixen cada vegada més, productes audiovisuals dirigits a l'empoderament de la dona com a missatge principal.
Tot això ve donat pels esforços del sector femení en la indústria del cinema, sobretot a Hollywood, on treballen pel reconeixement per igual de les productores, directores, caps d'imatge... en un sector dominat pels homes.
Les diferències salarials en aquest sector, no són més que un reflex del que succeeix en la societat actual, on als homes se'ls paga més per fer la mateixa feina. Això està canviant a poc a poc, i moltes actrius estan negociant pujades de salari o fins i tot, han rebutjat papers per no rebre la mateixa quota salarial que els seus homòlegs masculins. La seva ferma posició ha fet que també els homes lluiten pel dret de les persones a ser tractats per igual, el que ha fet que es visibilitze molt més la bretxa salarial i aquestes reivindicacions tinguen més pes en la nostra societat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada